viernes, 24 de noviembre de 2017

Conceptes bàsics de la fotografia


En camp i fora de camp. Com l'ésser humà no és capaç de veure el 100% de la realitat que l'envolta, la mirada es centra en l'espai visible; és a dir, el camp visual. D'altra banda, tot el que està fora d'aquesta percepció limitada de l'entorn, i per tant, desenfocada diem que està fora de camp o espai en off.
En camp i fora de camp

Aire. La llei de la mirada. En l'àmbit de la fotografia, ens referim a l'aire a l'espai buit situat per davant de la persona o animal que constitueix el tema de la fotografia, aquest a de ser major que l'espai situat per darrere. Es considera que el personatge ha de poder "respirar", per la qual cosa s'ha de deixar "aire" per la part de la fotografia on va dirigida la seva mirada.
Llei de la mirada
Format de la foto i reenquadrament. L'enquadrament és la porció d'escena que nosaltres decidim que entrarà en una fotografia. Hi ha tres tipus:
  • Enquadrament horitzontal: És el més comú i el més utilitzat. És molt còmode a l'hora de fer una fotografia . Aquest tipus d'enquadrament suggereix quietud, tranquil·litat i s'utilitza per paisatges o retrats de grup.
Fotografia en horitzontal
  • Enquadrament vertical: Suggereix força i fermesa i és, per excel·lència, el més apropiat per retrats, ja que les persones som més altes que amples. S'utilitza també en publicitat, revistes i moda en general.
Fotografia vertical

  • Enquadrament inclinat: Les fotografies es presenten de manera horitzontal o vertical. transmet dinamisme i força, s'utilitza en esports extrems o escenes que representen moviment i acció.

Fotografia inclinada

Centres d'interès. Element que més destaca o es vol destacar, en una fotografia. Aquest centre d'interès pot ser una persona, animal, objecte, edifici, monument... senzillament, una part de l'escena que considerem esencial d'aquella fotografia.

Persona com a centre d'interès

Composició clàssica. Consisteix en traçar dues línies paral·leles imaginàries verticals i horitzontals que divideixin l'escena en parts iguals. Els punts focals són els llocs on les línies es tallen.
les línies horitzontals representen l'horitzó. És a dir, l'horitzó no es posarà al centre del visor, sino al terç superior o inferior.
per tant, el centre d'interès s'ha de situar en un d'aquests quatre punts (A, B, C, D); però mai al centre.
Llei de terços.  És una tècnica de composició utilitzada per ordenar els elements d'una imatge amb la finalitat de fer-la més interessant, guiar la mirada del lector o conseguir un equilibri.


Pes visual. Capacitat que té un element d'una composició d'atreure la mirada d'aquell que mira la imatge. Com més pes visual tingui alguna cosa, més atreurà l'atenció de l'ull. Els factors que determinen què és el que fa que un element tigui més pes que un altre són:

1. Tamany. Un element més gran té més pes visual que un petit.
2. Posició. Un element situat més baix que un altre té més pes visual que un que estigui més adalt; a més, sempre atreuran més als ulls els objectes que estiguin a la dreta que no pas els que es troben a l'esquerra.
3.Distribució. Un element té més pes visual si està aïllat que si estigués dins d'un grup.
4. Textura. Un element amb textura té més pes visual que un que no en tingui.


Pes visual de color
Enfocament. Un element està enfocat quan es veu nítid.
Enfocament selectiu. Només un element de la fotografia és enfocat, és a dir, es veu nítidament. Els demés elements es veuen borrosos.

Enfocament selectiu

Cercles de confusió. Bokeh. Petits cercles que apaerixen en la fotografia quan hi ha un focus de llum desenfocat.

Bokeh
Profunditat de camp. Depenent de la quantitat d'objectes que estiguin desenfocats, podem dir que hi haurà més o menys profunditat de camp.

Poca profunditat de camp
Molta profunditat de camp













viernes, 17 de noviembre de 2017

Comentari denotatiu d'imatge

Imatge 1

En aquesta imatge podem observar varies persones formant una fila sobre uns blocs sortints. Aquestes porten paraigües i sembla ser que la ciutat on es troben ha estat inundada a causa de la pluja.
Es tracta d'una foto al natural, horitzontal i complexa; a més d'icònica, és monosèmica i original.
És un pla general, l'angulació és normal i, respecte a les persones, té una angulació lateral.
No hi ha fora de camp.
Sí que hi ha aire, representat en la zona inundada i el cel.
El principal centre d'interès són les persones, seguit de la claror llunyana que es pot apreciar al cel.
La línia més destacada d'aquesta imatge és la fila que formen totes les persones i els blocs de pedra, a més de l'aliniació de les cases en direcció al punt de fuga.
La forma que li podríem donar a aquesta imatge és de línia respecte les persones.
L'ordre en el qual llegiriem aquesta imatge seria primer observem les persones, seguit de la claror del cel i el paisatge (aigua, cases, muntanyes).
Es produeix una repetició de blocs.
Tots els elements estan ben enfocats, és a dir, es veuen nítidament; per tant, podem dir que hi ha molta profunditat de camp i no existeix cap enfocament sel·lectiu ni cercles de confusió (bokeh).
La llum és natural i tova, tot i que a l'estar tant ennuvolat no es distingeix si es llum de matí, migdia, tarda o nit (flood light).
L'angulació de la llum és picada i lateral respecte les persones.
El seu color és icònic, tot i que predominen els grisos, però això es dóna per la poca lluminositat que té aquesta imatge. A més, la temperatura del color no està modificada.
La textura és generalment suau.

Imatge 2

En aquesta imatge observem un grup de persones jugant a futbol en un camp de sorra.
Es tracta d'una foto al natural, horitzontal i complexa; a més d'icònica, és monosèmica i estereotipada.
És un pla general, l'angulació és normal i, respecte el jugador del centre de l'imatge, té una angulació 3/4.
No hi ha fora de camp.
Sí que hi ha aire, representat en les zones buides del camp.
El principal centre d'interès són les persones, seguit de la porteria.
La línia més destacada d'aquesta imatge és la línia imaginaria que es forma entre la pilota i els jugadors i la que divideix el camp del paisatge, tot i no estar molt marcada, a més de les línies que formen les muntanyes.
La forma que li podríem donar a aquesta imatge és de línia respecte la pilota i els jugadors a més del rectangle que forma la porteria.
L'ordre en el qual llegiriem aquesta imatge seria primer observem les persones, seguit de la pilota i el paisatge (muntanyes).
No tots els elements estan ben enfocats, és a dir, hi ha jugadors que no es veuen nítidament, només podem veure de manera clara els 5 jugadors més propers a l'objectiu; per tant, podem dir que hi ha poca profunditat de camp, tot i que no existeix cap cercle de confusió (bokeh).
La llum és natural i tova, es llum de tarda.
L'angulació de la llum és picada i frontal respecte els futbolistes.
El seu color és icònic, predominen els marrons, això és per l'aire amb una capa de sorra. A més, la temperatura del color no està modificada.
La textura és generalment suau.