En camp i fora de camp. Com l'ésser humà no és capaç de veure el 100% de la realitat que l'envolta, la mirada es centra en l'espai visible; és a dir, el camp visual. D'altra banda, tot el que està fora d'aquesta percepció limitada de l'entorn, i per tant, desenfocada diem que està fora de camp o espai en off.
Aire. La llei de la mirada. En l'àmbit de la fotografia, ens referim a l'aire a l'espai buit situat per davant de la persona o animal que constitueix el tema de la fotografia, aquest a de ser major que l'espai situat per darrere. Es considera que el personatge ha de poder "respirar", per la qual cosa s'ha de deixar "aire" per la part de la fotografia on va dirigida la seva mirada.
Format de la foto i reenquadrament. L'enquadrament és la porció d'escena que nosaltres decidim que entrarà en una fotografia. Hi ha tres tipus:
- Enquadrament horitzontal: És el més comú i el més utilitzat. És molt còmode a l'hora de fer una fotografia . Aquest tipus d'enquadrament suggereix quietud, tranquil·litat i s'utilitza per paisatges o retrats de grup.
- Enquadrament vertical: Suggereix força i fermesa i és, per excel·lència, el més apropiat per retrats, ja que les persones som més altes que amples. S'utilitza també en publicitat, revistes i moda en general.
- Enquadrament inclinat: Les fotografies es presenten de manera horitzontal o vertical. transmet dinamisme i força, s'utilitza en esports extrems o escenes que representen moviment i acció.
Centres d'interès. Element que més destaca o es vol destacar, en una fotografia. Aquest centre d'interès pot ser una persona, animal, objecte, edifici, monument... senzillament, una part de l'escena que considerem esencial d'aquella fotografia.
Composició clàssica. Consisteix en traçar dues línies paral·leles imaginàries verticals i horitzontals que divideixin l'escena en parts iguals. Els punts focals són els llocs on les línies es tallen.
les línies horitzontals representen l'horitzó. És a dir, l'horitzó no es posarà al centre del visor, sino al terç superior o inferior.
per tant, el centre d'interès s'ha de situar en un d'aquests quatre punts (A, B, C, D); però mai al centre.
Llei de terços. És una tècnica de composició utilitzada per ordenar els elements d'una imatge amb la finalitat de fer-la més interessant, guiar la mirada del lector o conseguir un equilibri.
Pes visual. Capacitat que té un element d'una composició d'atreure la mirada d'aquell que mira la imatge. Com més pes visual tingui alguna cosa, més atreurà l'atenció de l'ull. Els factors que determinen què és el que fa que un element tigui més pes que un altre són:
1. Tamany. Un element més gran té més pes visual que un petit.
2. Posició. Un element situat més baix que un altre té més pes visual que un que estigui més adalt; a més, sempre atreuran més als ulls els objectes que estiguin a la dreta que no pas els que es troben a l'esquerra.
3.Distribució. Un element té més pes visual si està aïllat que si estigués dins d'un grup.
4. Textura. Un element amb textura té més pes visual que un que no en tingui.
Enfocament. Un element està enfocat quan es veu nítid.
Enfocament selectiu. Només un element de la fotografia és enfocat, és a dir, es veu nítidament. Els demés elements es veuen borrosos.
Cercles de confusió. Bokeh. Petits cercles que apaerixen en la fotografia quan hi ha un focus de llum desenfocat.
Profunditat de camp. Depenent de la quantitat d'objectes que estiguin desenfocats, podem dir que hi haurà més o menys profunditat de camp.
No hay comentarios:
Publicar un comentario