Història de la fotografia

Etimologia

La paraula fotografia prové del grec antic φῶς - Phos (llum) i γράφειν - Grafis (escriure/dibuixar). Per tant, podem dir que la fotografia és allò que "escriu o dibuixa la llum".

Cronologia

300 a.C. Arquímedes utilitza la cambra obscura per estudiar els eclipses de Sol. Consisteix en una cambra totalment tancada amb un petit forat per on entraven els raigs de llum i projectaven els objectes.

Cambra obscura Arquímedes

S. XVII. Leonardo Da Vinci s'adona que les imatges rebudes de l'interior de l'habitació són de tamany més reduït i invertit, conservant la seva forma i colors.

Teoria cambra obscura de Da Vinci

1640. Athanasius Kircher, un sacerdot alemany, inventa la llanterna màgica, una caixa tancada amb un forat a un costat i, a la paret oposada, un vidre. Al posar un objecte il·luminat al costat de l'orifici, es projecta al vidre en posició invertida.

L'italià Giovanni della Porta perfecciona la tècnica posant una lent a l'orifici perquè apareixin més nítides. Ja és considerada una càmera fotogràfica.

Llanterna màgica

1727. John Schulze mentre experimentava amb fòsfor, va adonar-se'n que el compost més pròxim a les seves finestres va tornar-se porpre. Va arribar a la conclusió de que les sals e plata s'enfosquien si eren sotmeses a una llum intensa.

John Schulze

1802. L'anglès Wedgwood va substituir el vidre esmerilat (opacat) de la cambra obscura per un paper de nitrat de plata, i aconsegueix que la imatge quedi registrada. Va obtenir un rudimentari negatiu fotogràfic, però la llum, al actuar sobre el paper acaba esborrant la imatge.

Thomas Wedgwood i el resultat d'una imatge registrada

1820. Joseph Nicephore Niépce, físic francès, obté les primeres veritables fotografies al seguir, mitjançant altres compostos químcs, que la imatge quedi registrada permanentment sobre la placa metàl·lica, necessitant una exposició de dotze hores. El procediment que va utilitzar va ser cobrir una placa d'estany amb betum sensible a la llum i oli de lavanda per fixar la imatge. A aquest sistema se'l coneix com heliografia.

Tècnica heliogràfica

1835. Jacques Louis Daguerre, amb els coneixements que va adquirir de Niépce, va desenvolupar aquesta tecnologia fins arribar al daguerreotip. Amb aquest procés va aconseguir fixar una imatge en positiu a partir d'una placa de coure coberta de iodur de plata pulida com un mirall que, al estar exposada a la llum, la imatge és invisible (imatge latent) fins que es revel·la amb vapors de mercuri a 75º.

Daguerreotip

1841. Gràcies a aquest escobriment, Talbot es motiva a desenvolupar profundament les seves investigacions, donant a conèixer el calotip, on amb una càmera obscura creava un negatiu amb el que es podien realitzar copies innumerables d'impresions, econòmiques i accessibles. El primer procés fotogràfic del negatiu-positiu no tenia la calitat del Daguerreotip.

Calotip

1850. La tècnica fotogràfica es continua perfeccionant. Les plaques són ara de vidre i s'ha anat reduïnt el temps d'exposició per fer una fotografia.

1861. La fotografia moderna apareix gràcies a un descobriment de Sir James Clerk Maxwell. Que va demostrar que qualsevol color es podia aconseguir barrejant llums vermelles, verdes i blaves.

James Clerk Maxwell

1869. Els germans Hyatt inventen el celuloide, que en primes i flexibles cintes no triga en reemplaçar a les plaques de vidre i fa una revolució en la fotografia.

Celuloide

1873. El Dr. Maddox és considerat l'inventor de la emulsió de gelatina, millorada i portada al mercat per John Burguess. Mitjançant plaques de gelatina seques es podien fer imatges amb exposicions de 1/25 segons, temps suficient per prescindir de trípodes i fer que les càmeres siguin més petites.

Plaques de gelatina

1882. George Eastman, un industrial nord-americà, fa servir per primer cop la pel·lícula de celuloide. Això el porta a fabricar i vendre a un preu accessible una càmera fotografica, la Kodak, molt simple i fàcil d'utilitzar. A més, organitza un servei de venda de pel·lícules amb revel·lat i copiat.

George Eastman amb Kodak

1969. Willard Boyle i George Smith disenya l'estructura bàsica del primer CCD, que és la base del funcionament de la fotografia digital. Després es comencen a treballar el sistema per l'exèrcit estatunidenc, creant càmeres digitals que pel seu diseny semblaven grans binoculars.

Boyle i Smith amb CCD

1980. S'incorpora la electrònica: el telèmetre electrònic (utilitzat per enfocar), el visor reflex (amb enquadrament directe) i el fotòmetre (per mesurar la llum).

Es comercialitza el sistema Polaroid-Land a color i de revel·lat instantani.

Polaroid-Land

1986. Les principals marques de càmeres analògiques comencen a fabricar càmeres de captura d'imatge digital. Apareix la primera càmera electrònica d'emmagatzematge d'imatge a un disquet, la Canon RC-701.

Canon RC-701

1988. Es posa a la venda la primera càmera digital que graba en el que es coneix com a tarjeta de memòria interna de 16 Mb i que, a més, utilitza bateria, la DS-1P de Fuji.

DS-1P Fuji

1991. La primera càmera digital disponible al mercat va ser la Dycam Model 1, que també va ser venuda amb el nom de Logitech Fotoman.

Dycam Model 1

1995. Surt al mercat la primera càmera fotografica amb pantalla de cristall líquid irigida a consumidors, va permitir per primer cop, visualitzar la imatge a l'instant d'haver estat capturada, la Casio QV-10.

Casio QV-10

1996. L'emblemàtica Kodak llença el model DC-25 d'1 megapíxel de resolució, la primera càmera digital que utilitza una targeta de memòria CompactFlash. S'estandaritzen els ports com l'USB, mini USB o micro USB, usats per connectar a l'ordinador càmeres, scanners, ratolins, discos durs, impresores, etc.

DC-25 Kodak

1999. Nixon llença la seva càmera reflex Nikon D1, capturant la imatge amb la mateixa tecnologia que les antigues reflex analògiques però substituïnt a la pel·lícula per un sensor digital.

Nikon D1

2008. Es presenta a la Fira alemanya una càmera Leica de mig format de 37 megapíxels. Mentres Panasonic i Olympus presenten el nou sistema Micro Quatre tercis, basat en el mateix tamany de sensor que l'estàndard reflex -el captor del qual mesura la meitat que un format complet-.

Leica

2009. Kodak va anunciar que deixarien de fabricar el seu emblemàtic rotllo de diapositives Kodachrome i Steve McCurry, es va posar en contacte amb la marca per demanar-los l'últim rotllo, Amb el que va realitzar un homenatge de 36 fotografies que es troben al George Eastman House International Museum of Photography and Film. També van deixar de fabricar la Plus-X, els últims 90 mil peus de pel·lícula sense exposar existents en el món van ser utilitzats a la pel·lícula The Ghastly Love of Johnny X, un curt cinematogràfic filmat per Paul Bunnell.

Rotllo Kodachrome

2010. Les antigues funcionalitats i opcions exclusives de les càmeres refles digitals d'alta gamma s'estan incorporant també a les compactes, creant una nova generació de càmera professional, Samsung i Sony entren al segment de models d'òptiques intercanviables sense mirall reflex, anomenant-les càmeres EVIL (Electronic Viewfinder Interchangeable Lens), conegudes com mirrorless. 

La Universitat de Duke desenvolupa una càmera de 50 gigapíxels, Aware-2 Phase One destinada a fins industrials, mentre que a Photokina s'anuncia la Leaf Aptus II 12 que porta 80 megapíxels.

Aware-2 Phase One

2013. Els hàbits dels consumidors han canviat radicalment, sobretot a causa de la popularització de les xarxes socials. Cada cop més, els usuaris decideixen compartir imatges als seus perfils. Pel que és necessari dotar de connexió inalàmbrica a les càmeres amb wifi. A més de permetre l'enviament de fotografies al núvol, així com l'accés a GPS per ubicar-les. Els smartphones permeten compartir immediatament una fotografia i mostren la informació recopilada per mitjà de sensors. És per això que les empreses es concentren en agregar la millor tecnologia fotogràfica als telèfons mòbils de nova generació, The Chinese Academy of Sciences produeix la primera càmera de 100 megapíxels, la qual es nomenada IOE3-Kanban.

Smartphones

Moviments Artístics

Art Egipci

Isis lactant

Aquest corrent artístic va tenir origen a l'antic Egipte, a partir del 3200 aC.

Les característiques principals de l'art egipci són:

• Ordre, línies clares i senzilles.
• No hi ha perspectiva.
• Formes simples i colors plans, sense textures.
• Els colors predominants són el daurat, vermell, taronja -utilitzat pel color de pell-, negre -utilitzat pel color de pell dels esclaus- i el blanc. A més, també es feien servir el blau i el verd, anomenats colors reials ja que només els més rics se'ls podien permetre pel seu cost.
• La pintura es feia sobre papir.
• es feia ús de pictogrames a l'hora d'explicar una història o fer escrits, anomenats geroglífics. 
• El que més es representava en aquella època eren els faraons i els Déus amb cos humà i cap d'animals -com la serp o l'escarbat-.

He escollit aquest moviment perquè sempre m'ha semblat interessant la cultura egipcia però mai havia aprofundit tant en el seu art.

Pintura egipcia

Renaixement

Les tres Gràcies

El renaixement es una època artística on es reflecteixen les idees del moviment humanista. Aquest reprimia els elements de la cultura clàssica, predomina la mentalitat dogmàtica i planteja una nova manera de veure el món, l'antropocentrisme.

D'aquest tipus d'art podem destacar:

• La perfecció humana, redescobreixen l'art grec i romà.
• Segueixen una serie de cànons de bellesa.
• Existeix la perspectiva.
• S'apropen cada cop més al realisme fent obres molt treballades.
• Hi ha molts colors, hi ha molts detalls.
• Representen temes mitològics, religiosos o filòsofs de l'antiga Grècia i Roma.

Desde que coneixo aquest tipus d'art és un dels que més m'agraden. La percepció que donaven de la vida, la perfecció humana, el realisme amb el qual representaven les seves obres és admirable.

La Pietat

Barroc

El Barroc va ser un període artístic el qual predominava per ser artificialment complex i extravagant. Aquest estil va ser també anomenat absolutista perquè va ser usat per l'Església catòlica per mostrar el seu poder contra moviments revolucionaris com la reforma protestant. És per tot això que les seves característiques són:

Las Meninas

• Ús d'ombres i llum.
• Escultures molt recarregades, amb rínxols.
• El color predominant és el daurat.
• Horror vacui ('por al buit'). No es poden deixar res sense detalls.
• El principal tema és la religió.

He decidit aprofundir en aquest estil artísticperquè, tot i que no és dels que més m'agraden, he de reconèixer la dificultat que tenen aquest tipus d'obres i he volgut saber més de l'estl Barroc.

Impressionisme

Nenúfars

L'impressionisme és un moviment pictòric que va marcar la ruptura de l'art modern. L'objectiu d'aquest estil és recollir tot tipus d'impressions, la mobilitat de fenòmens, etc. De l'art impressionista podem destacar:

• Els colors usats són més importants que els traços.
• Poc realista pels colors i formes i molt creativa. 
• Tipus de pintura impressionista:
• Puntillisme: no hi ha traços, es dóna forma al dibuix únicament amb puntets.
• Fauvisme: ús de colors salvatges i contrast.

Dels diferents tipus d'art del s.XIX, aquest em sembla un dels més originals. A més de la seva dificultat de jugar amb els colors i no amb les línies.

La Nit Estelada

Art abstracte

L'art abstracte és un estil artístic sorgit al s.XX. Substitueix una imatge representativa de la realitat i la converteix en un llenguatge visual autònom. Aquest tipus d'art es caracteritza per:

• La exaltació dels colors
• Abstraccions geomètriques i constructives.

Aquest tipus d'art és, per mi, un dels més curiosos i dels que més imaginació fa falta per crear una obra abstracta. 

Jackson Pollock

Símbols

Wuivre

El wuivre representa dues serps entrellaçades entre si que simbolitzen la força de la terra. Simbòlicament, la seva traducció s'associa amb la unió i el poder de la terra; és per aixó que es diu que no pot ser tocat per l'aigua perquè perd tot el seu 'poder'. pels celtes també representava la dualitat confusa i contradictòria de la natura.
A més de protecció, aquest símbol proporciona amor a qui el porti. 

L'origen del wuivre no és del tot conegut, ja que les serps s'han usat com a símbol al llarg de la història per diverses civilitzacions associant el seu significat amb la unió, sacrifici i energia. Els celtes el van utilitzar com a amulet.

Personalment, se'm fa molt interessant com un símbol pot ser representat de diverses maneres i com ha seguit present al llarg del temps.

Mà de Fàtima

La mà de Fàtima, també coneguda com Hamsa o Khamsa - en àrab خمسة - és un símbol format per una mà amb cinc dits. Té la peculiaritat que el dit mig està al centre, entre els dits anul·lar i índex que tenen el mateix tamany. A més, té dos polzes, cadascun inclinat cap a la part exterior.

Aquest símbol té principalment dos significats, segons la posició de la mà. Si està cap adalt, simbolitza força, poder i benedicció; també s'utilitza contra el mal d'ull i per protegir a la persona que el porta.

No obstant, el significat de la mà de Fàtima cap avall és totalmet diferent, també té el nom d'Ull turc i tendeix a atreure sort, paciència i amor a qui porta aquest amulet.

Sempre he vist aquest símbol per tot arreu però mai he sapigut exactament el que significava, és per això que l'he escollit.

Ull d'Horus

L'ull d'Horus o Udjat era un símbol solar de característiques màgiques, protectores, purificadores i guaridores que representa l'estat perfecte.

Va ser usat per primer cop com a amulet màgic quan Horus el va fer servir per retornar la vida a Osiris. Des d'aquell moment va ser un dels més poderosos; potenciava la vista, protegia i remeiava les malaties oculars, contrarestava els mals d'ull i protegia els difunts. 

Com a talismà, simbolitza la salut, prosperitat i indestructibilitat del cos i la capacitat de renéixer.
He escollit aquest símbol perquè l'he vist molt i he sentit a parlar d'ell, però no sabia el que significava ni la seva història.

Presentació

Hola! Sóc l'Ariadna Verdú, tinc quinze anys i estic cursant el primer any del batxillerat social a Maristes.

He decidit fer aquesta assignatura perquè m'agrada  fotografia i la edició. A més, vull encaminar els meus estudis universitaris cap a Negocis i Màrqueting Internacionals i penso que començar des d'ara a descobrir el món de les audiovisuals serà un punt a favor en un futur proper.

Així que en aquest blog aniré publicant setmanalment tot el que anem fent a classe al llarg d'aquest curs, tant teoria com pràctiques.