Història de la fotografia

Etimologia

La paraula fotografia prové del grec antic φῶς - Phos (llum) i γράφειν - Grafis (escriure/dibuixar). Per tant, podem dir que la fotografia és allò que "escriu o dibuixa la llum".

Cronologia

300 a.C. Arquímedes utilitza la cambra obscura per estudiar els eclipses de Sol. Consisteix en una cambra totalment tancada amb un petit forat per on entraven els raigs de llum i projectaven els objectes.

Cambra obscura Arquímedes

S. XVII. Leonardo Da Vinci s'adona que les imatges rebudes de l'interior de l'habitació són de tamany més reduït i invertit, conservant la seva forma i colors.

Teoria cambra obscura de Da Vinci

1640. Athanasius Kircher, un sacerdot alemany, inventa la llanterna màgica, una caixa tancada amb un forat a un costat i, a la paret oposada, un vidre. Al posar un objecte il·luminat al costat de l'orifici, es projecta al vidre en posició invertida.

L'italià Giovanni della Porta perfecciona la tècnica posant una lent a l'orifici perquè apareixin més nítides. Ja és considerada una càmera fotogràfica.

Llanterna màgica

1727. John Schulze mentre experimentava amb fòsfor, va adonar-se'n que el compost més pròxim a les seves finestres va tornar-se porpre. Va arribar a la conclusió de que les sals e plata s'enfosquien si eren sotmeses a una llum intensa.

John Schulze

1802. L'anglès Wedgwood va substituir el vidre esmerilat (opacat) de la cambra obscura per un paper de nitrat de plata, i aconsegueix que la imatge quedi registrada. Va obtenir un rudimentari negatiu fotogràfic, però la llum, al actuar sobre el paper acaba esborrant la imatge.

Thomas Wedgwood i el resultat d'una imatge registrada

1820. Joseph Nicephore Niépce, físic francès, obté les primeres veritables fotografies al seguir, mitjançant altres compostos químcs, que la imatge quedi registrada permanentment sobre la placa metàl·lica, necessitant una exposició de dotze hores. El procediment que va utilitzar va ser cobrir una placa d'estany amb betum sensible a la llum i oli de lavanda per fixar la imatge. A aquest sistema se'l coneix com heliografia.

Tècnica heliogràfica

1835. Jacques Louis Daguerre, amb els coneixements que va adquirir de Niépce, va desenvolupar aquesta tecnologia fins arribar al daguerreotip. Amb aquest procés va aconseguir fixar una imatge en positiu a partir d'una placa de coure coberta de iodur de plata pulida com un mirall que, al estar exposada a la llum, la imatge és invisible (imatge latent) fins que es revel·la amb vapors de mercuri a 75º.

Daguerreotip

1841. Gràcies a aquest escobriment, Talbot es motiva a desenvolupar profundament les seves investigacions, donant a conèixer el calotip, on amb una càmera obscura creava un negatiu amb el que es podien realitzar copies innumerables d'impresions, econòmiques i accessibles. El primer procés fotogràfic del negatiu-positiu no tenia la calitat del Daguerreotip.

Calotip

1850. La tècnica fotogràfica es continua perfeccionant. Les plaques són ara de vidre i s'ha anat reduïnt el temps d'exposició per fer una fotografia.

1861. La fotografia moderna apareix gràcies a un descobriment de Sir James Clerk Maxwell. Que va demostrar que qualsevol color es podia aconseguir barrejant llums vermelles, verdes i blaves.

James Clerk Maxwell

1869. Els germans Hyatt inventen el celuloide, que en primes i flexibles cintes no triga en reemplaçar a les plaques de vidre i fa una revolució en la fotografia.

Celuloide

1873. El Dr. Maddox és considerat l'inventor de la emulsió de gelatina, millorada i portada al mercat per John Burguess. Mitjançant plaques de gelatina seques es podien fer imatges amb exposicions de 1/25 segons, temps suficient per prescindir de trípodes i fer que les càmeres siguin més petites.

Plaques de gelatina

1882. George Eastman, un industrial nord-americà, fa servir per primer cop la pel·lícula de celuloide. Això el porta a fabricar i vendre a un preu accessible una càmera fotografica, la Kodak, molt simple i fàcil d'utilitzar. A més, organitza un servei de venda de pel·lícules amb revel·lat i copiat.

George Eastman amb Kodak

1969. Willard Boyle i George Smith disenya l'estructura bàsica del primer CCD, que és la base del funcionament de la fotografia digital. Després es comencen a treballar el sistema per l'exèrcit estatunidenc, creant càmeres digitals que pel seu diseny semblaven grans binoculars.

Boyle i Smith amb CCD

1980. S'incorpora la electrònica: el telèmetre electrònic (utilitzat per enfocar), el visor reflex (amb enquadrament directe) i el fotòmetre (per mesurar la llum).

Es comercialitza el sistema Polaroid-Land a color i de revel·lat instantani.

Polaroid-Land

1986. Les principals marques de càmeres analògiques comencen a fabricar càmeres de captura d'imatge digital. Apareix la primera càmera electrònica d'emmagatzematge d'imatge a un disquet, la Canon RC-701.

Canon RC-701

1988. Es posa a la venda la primera càmera digital que graba en el que es coneix com a tarjeta de memòria interna de 16 Mb i que, a més, utilitza bateria, la DS-1P de Fuji.

DS-1P Fuji

1991. La primera càmera digital disponible al mercat va ser la Dycam Model 1, que també va ser venuda amb el nom de Logitech Fotoman.

Dycam Model 1

1995. Surt al mercat la primera càmera fotografica amb pantalla de cristall líquid irigida a consumidors, va permitir per primer cop, visualitzar la imatge a l'instant d'haver estat capturada, la Casio QV-10.

Casio QV-10

1996. L'emblemàtica Kodak llença el model DC-25 d'1 megapíxel de resolució, la primera càmera digital que utilitza una targeta de memòria CompactFlash. S'estandaritzen els ports com l'USB, mini USB o micro USB, usats per connectar a l'ordinador càmeres, scanners, ratolins, discos durs, impresores, etc.

DC-25 Kodak

1999. Nixon llença la seva càmera reflex Nikon D1, capturant la imatge amb la mateixa tecnologia que les antigues reflex analògiques però substituïnt a la pel·lícula per un sensor digital.

Nikon D1

2008. Es presenta a la Fira alemanya una càmera Leica de mig format de 37 megapíxels. Mentres Panasonic i Olympus presenten el nou sistema Micro Quatre tercis, basat en el mateix tamany de sensor que l'estàndard reflex -el captor del qual mesura la meitat que un format complet-.

Leica

2009. Kodak va anunciar que deixarien de fabricar el seu emblemàtic rotllo de diapositives Kodachrome i Steve McCurry, es va posar en contacte amb la marca per demanar-los l'últim rotllo, Amb el que va realitzar un homenatge de 36 fotografies que es troben al George Eastman House International Museum of Photography and Film. També van deixar de fabricar la Plus-X, els últims 90 mil peus de pel·lícula sense exposar existents en el món van ser utilitzats a la pel·lícula The Ghastly Love of Johnny X, un curt cinematogràfic filmat per Paul Bunnell.

Rotllo Kodachrome

2010. Les antigues funcionalitats i opcions exclusives de les càmeres refles digitals d'alta gamma s'estan incorporant també a les compactes, creant una nova generació de càmera professional, Samsung i Sony entren al segment de models d'òptiques intercanviables sense mirall reflex, anomenant-les càmeres EVIL (Electronic Viewfinder Interchangeable Lens), conegudes com mirrorless. 

La Universitat de Duke desenvolupa una càmera de 50 gigapíxels, Aware-2 Phase One destinada a fins industrials, mentre que a Photokina s'anuncia la Leaf Aptus II 12 que porta 80 megapíxels.

Aware-2 Phase One

2013. Els hàbits dels consumidors han canviat radicalment, sobretot a causa de la popularització de les xarxes socials. Cada cop més, els usuaris decideixen compartir imatges als seus perfils. Pel que és necessari dotar de connexió inalàmbrica a les càmeres amb wifi. A més de permetre l'enviament de fotografies al núvol, així com l'accés a GPS per ubicar-les. Els smartphones permeten compartir immediatament una fotografia i mostren la informació recopilada per mitjà de sensors. És per això que les empreses es concentren en agregar la millor tecnologia fotogràfica als telèfons mòbils de nova generació, The Chinese Academy of Sciences produeix la primera càmera de 100 megapíxels, la qual es nomenada IOE3-Kanban.

Smartphones