Jaume de Laiguana

Veure presentació aquí

Producció d'imatge

1. Format horitzontal, primeríssim primer pla, línies dominants corbes, angulació frontal normal

2. Format vertical, primer pla, llum dura

3. Pla americà, composició terços, angulació picada frontal, llum difosa

4. Pla mig, composició clàssica, angle aberrant

5. Pla sencer, angle zenital

6. Angle nadir, color molt saturat

7. Pla general, línies rectes dominants, angulació 3/4

8. Primer pla, hi ha alguna cosa fora de camp, llum dura

9. Pla detall, composició a terços, angle contrapicat

10. Pla detall, angulació contrapicada frontal, poca profunditat de camp

Conceptes bàsics de la fotografia

En camp i fora de camp. Com l'ésser humà no és capaç de veure el 100% de la realitat que l'envolta, la mirada es centra en l'espai visible; és a dir, el camp visual. D'altra banda, tot el que està fora d'aquesta percepció limitada de l'entorn, i per tant, desenfocada diem que està fora de camp o espai en off.

En camp i fora de camp

Aire. La llei de la mirada. En l'àmbit de la fotografia, ens referim a l'aire a l'espai buit situat per davant de la persona o animal que constitueix el tema de la fotografia, aquest a de ser major que l'espai situat per darrere. Es considera que el personatge ha de poder "respirar", per la qual cosa s'ha de deixar "aire" per la part de la fotografia on va dirigida la seva mirada.

Llei de la mirada

Format de la foto i reenquadrament. L'enquadrament és la porció d'escena que nosaltres decidim que entrarà en una fotografia. Hi ha tres tipus:

• Enquadrament horitzontal: És el més comú i el més utilitzat. És molt còmode a l'hora de fer una fotografia . Aquest tipus d'enquadrament suggereix quietud, tranquil·litat i s'utilitza per paisatges o retrats de grup.

Fotografia en horitzontal

• Enquadrament vertical: Suggereix força i fermesa i és, per excel·lència, el més apropiat per retrats, ja que les persones som més altes que amples. S'utilitza també en publicitat, revistes i moda en general.

Fotografia vertical

• Enquadrament inclinat: Les fotografies es presenten de manera horitzontal o vertical. transmet dinamisme i força, s'utilitza en esports extrems o escenes que representen moviment i acció.

Fotografia inclinada

Centres d'interès. Element que més destaca o es vol destacar, en una fotografia. Aquest centre d'interès pot ser una persona, animal, objecte, edifici, monument... senzillament, una part de l'escena que considerem esencial d'aquella fotografia.

Persona com a centre d'interès

Composició clàssica. Consisteix en traçar dues línies paral·leles imaginàries verticals i horitzontals que divideixin l'escena en parts iguals. Els punts focals són els llocs on les línies es tallen.
les línies horitzontals representen l'horitzó. És a dir, l'horitzó no es posarà al centre del visor, sino al terç superior o inferior.
per tant, el centre d'interès s'ha de situar en un d'aquests quatre punts (A, B, C, D); però mai al centre.

Imatge amb el centre d'interès al punt D

Llei de terços.  És una tècnica de composició utilitzada per ordenar els elements d'una imatge amb la finalitat de fer-la més interessant, guiar la mirada del lector o conseguir un equilibri.

Fotografia que respecta la Llei dels terços

Pes visual. Capacitat que té un element d'una composició d'atreure la mirada d'aquell que mira la imatge. Com més pes visual tingui alguna cosa, més atreurà l'atenció de l'ull. Els factors que determinen què és el que fa que un element tigui més pes que un altre són:

1. Tamany. Un element més gran té més pes visual que un petit.
2. Posició. Un element situat més baix que un altre té més pes visual que un que estigui més adalt; a més, sempre atreuran més als ulls els objectes que estiguin a la dreta que no pas els que es troben a l'esquerra.
3.Distribució. Un element té més pes visual si està aïllat que si estigués dins d'un grup.
4. Textura. Un element amb textura té més pes visual que un que no en tingui.

Pes visual de color

Enfocament. Un element està enfocat quan es veu nítid.
Enfocament selectiu. Només un element de la fotografia és enfocat, és a dir, es veu nítidament. Els demés elements es veuen borrosos.

Enfocament selectiu

Cercles de confusió. Bokeh. Petits cercles que apaerixen en la fotografia quan hi ha un focus de llum desenfocat.

Bokeh

Profunditat de camp. Depenent de la quantitat d'objectes que estiguin desenfocats, podem dir que hi haurà més o menys profunditat de camp.

Poca profunditat de camp

Molta profunditat de camp

Comentari denotatiu d'imatge

Imatge 1

En aquesta imatge podem observar varies persones formant una fila sobre uns blocs sortints. Aquestes porten paraigües i sembla ser que la ciutat on es troben ha estat inundada a causa de la pluja.

Es tracta d'una foto al natural, horitzontal i complexa; a més d'icònica, és monosèmica i original.

És un pla general, l'angulació és normal i, respecte a les persones, té una angulació lateral.

No hi ha fora de camp.

Sí que hi ha aire, representat en la zona inundada i el cel.

El principal centre d'interès són les persones, seguit de la claror llunyana que es pot apreciar al cel.

La línia més destacada d'aquesta imatge és la fila que formen totes les persones i els blocs de pedra, a més de l'aliniació de les cases en direcció al punt de fuga.

La forma que li podríem donar a aquesta imatge és de línia respecte les persones.

L'ordre en el qual llegiriem aquesta imatge seria primer observem les persones, seguit de la claror del cel i el paisatge (aigua, cases, muntanyes).

Es produeix una repetició de blocs.

Tots els elements estan ben enfocats, és a dir, es veuen nítidament; per tant, podem dir que hi ha molta profunditat de camp i no existeix cap enfocament sel·lectiu ni cercles de confusió (bokeh).

La llum és natural i tova, tot i que a l'estar tant ennuvolat no es distingeix si es llum de matí, migdia, tarda o nit (flood light).

L'angulació de la llum és picada i lateral respecte les persones.

El seu color és icònic, tot i que predominen els grisos, però això es dóna per la poca lluminositat que té aquesta imatge. A més, la temperatura del color no està modificada.

La textura és generalment suau.

Imatge 2

En aquesta imatge observem un grup de persones jugant a futbol en un camp de sorra.

Es tracta d'una foto al natural, horitzontal i complexa; a més d'icònica, és monosèmica i estereotipada.

És un pla general, l'angulació és normal i, respecte el jugador del centre de l'imatge, té una angulació 3/4.

No hi ha fora de camp.

Sí que hi ha aire, representat en les zones buides del camp.

El principal centre d'interès són les persones, seguit de la porteria.

La línia més destacada d'aquesta imatge és la línia imaginaria que es forma entre la pilota i els jugadors i la que divideix el camp del paisatge, tot i no estar molt marcada, a més de les línies que formen les muntanyes.

La forma que li podríem donar a aquesta imatge és de línia respecte la pilota i els jugadors a més del rectangle que forma la porteria.

L'ordre en el qual llegiriem aquesta imatge seria primer observem les persones, seguit de la pilota i el paisatge (muntanyes).

No tots els elements estan ben enfocats, és a dir, hi ha jugadors que no es veuen nítidament, només podem veure de manera clara els 5 jugadors més propers a l'objectiu; per tant, podem dir que hi ha poca profunditat de camp, tot i que no existeix cap cercle de confusió (bokeh).

La llum és natural i tova, es llum de tarda.

L'angulació de la llum és picada i frontal respecte els futbolistes.

El seu color és icònic, predominen els marrons, això és per l'aire amb una capa de sorra. A més, la temperatura del color no està modificada.

La textura és generalment suau.

Lleis de la Gestalt

La psicologia de la Gestalt, paraula alemanya que traduida equival a 'forma', és una branca de la psicologia que estudia i decodifica el procés perceptiu humà per establir una sèrie de lleis universals. Per aquesta metodologia d'estudiar i formalitzar l'experiència visual, s'ha arribat a afirmar que la Gestalt és una teoria fenomenològica.

Existeixen 8 lleis bàsiques de la Gestalt:

Llei de la proximitat: Els elements que estan pròxims entre sí es tendeixen a agrupar-los per crear una certa uniformitat secuencial.

Llei de la proximitat

Llei de la similitud: Com més característiques comparteixin els elements que relacionem -color, forma, textura, tamany-, major serà la força cohesiva que formem entre ells.

Llei de la similitud

Llei del tancament: Tendencia a tancar les formes per facilitar l'ordre d'una imatge. imaginem els detalls que falten en una figura per completar-los.

Llei del tancament

Llei de la continuitat: Els nostres ulls segueixen fàcilment elements que es disposen al llarg d'una línia continua i els percibim com a una unitat.

Llei de la continuitat

Llei figura i fons: Descriu el fet de que es percep més una figura que el fons en si.

Llei figura i fons

Llei de la pregnancia: Tendencia a agrupar diferents formes i elements per establir una organització lo més clara i senzilla possible.

Llei de la pregnancia

Llei del contrast: La posició relativa dels diferents elements incideix sobre l'atribució de qualitats -com el tamany- d'aquests.

Llei del contrast

Llei del moviment comú: Els elements que es desplacen en la mateixa direcció tendeixen a ser vistos com un grup o conjunt.

Llei del moviment comú

Plans i angulacions cinematogràfics

Les pel·lícules estan formades d'una sèrie de fotogrames. Aquests es poden classificar de diverses maneres segons els plans i angulacions.

• Pla general: Abarca un paisatge o gran decorat, els personatges estan ausents o apareix molt petit davant tot el que el rodeja. El que més interesa és el paisatge i l'ambient.

Pla general Space Odyssey

• Pla conjunt: Caben uns set o vuit personatges emmarcats en el seu espai i ambient social; a més, es poden distingir alguns aspectes i/o expressions. El més important és el paisatge o decorat i la acció que dóna lloc allà.

Pla conjunt Space Odyssey

• Pla sencer: Hi ha diversos personatges de peu i sencers. El paisatge és més important que els personatges.

Pla sencer Space Odyssey

• Pla americà: Talla als personatges pels genolls, els personatges tenen el protagonisme junt amb els seus gestos i moviment o postura. El que interessa és l'impacte de l'entorn en l'acció dels personatges a més de la seva resposta.

Pla americà Space Odyssey

• Pla mig:  Talla al personatge per la cintura, sense fer desapareixer la prescència corporal, té més protagonisme el rostre. Interessa l'acció dels personatges en repòs.

Pla mig Space Odyssey

• Primer pla: Es mostra el rostre del personatge, dóna protagonisme a la seva expressió (sentiments, pensaments, emocions íntimes).

Primer pla Space Odyssey

• Pla detall: Mostra una part del cos o rostre; o un objecte o detall d'aquest mateix. Es destaca la importancia d'un aspecte en concret al desenvolupament d'una acció. Produeix un fort impacte psicològic a l'espectador.

Pla detall space Odyssey

• Angle mig o natural: La càmera es situa a l'alçada dels ulls del personatge. S'utilitza per donar naturalitat a l'escena.

Angle mig o natural space Odyssey

• Angle picat: L'acció es capta des d'adalt, per sobre dels personatges o dels objectes. S'utilitza per fer petit o ridiculitzar un personatge. Busca efectes d'inferioritat, angoixa i soledat.

Angle picat Space Odyssey

• Angle contrapicat: L'acció es capta des d'abaix. la càmera es situa per sota. s'utilitza per produir una sensació de superioritat, grandiositat o poder.

Angle contrapicat Space Odyssey

• Angle zenital: La càmera es troba en posició de picat extrem, domina l'escenari des d'adalt.

Angle zenital Space odyssey

• Angle nadir: La càmera es troba en posició de contrapicat extrem, domina l'escenari des d'abaix.

Angle nadir Space Odyssey

• Angle aberrant: La càmera es troba en enquadrament desequilibrat, s'inclina per transmetre una sensació d'inquietud o creativitat.

Angle aberrant Space Odyssey

• Angle impossible: Es dóna quan la càmera es situa en una posició inaccessible per ella.

Angle impossible Space Odyssey

Dibuixos

Hem hagut de fer dos projectes relacionats amb els moviments artístics tant antics com actuals.

Per fer el primer de tots vam convertir una fotografia de l'actualitat en una pintura o escultura grega. Aquest ha estat el resultat:

A continuació vam convertir una imatge escollida per nosaltres en un tipus d'art modern també elegit per nosaltres. Jo vaig triar el Pop Art i aquest es el resultat:

Color

El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Cercle cromàtic

La saturació és la intensitat cromática o puresa d'un color, és una de les tres coordenades imprescindibles per definir un color. Si el color pertany al cercle cromàtic, es pot dir que està saturat quan presenta una elevada pigmentació; en canvi, si no hi pertany, s'ha de barrejar amb el seu complementari i així obtenir l'escala de saturació o de grisos.

La màxima saturació d'un color és la que correspon a la pròpia longitud d'ona de l'espectre electromagnètic i manca de blanc i negre. Per tant, la pèrdua de saturació es pot produir afegint blanc o barrejant-lo amb el seu complementari, i així es donaria un color neutre.

Fotografia amb diferents nivells de saturació

La temperatura del color fa referencia a la calidesa o fredor de la llum emesa per una font determinada. Cada font lluminosa emet una llum amb temperatura diferent. Aquesta temperatura es mesura amb graus kelvin  i varia des del vermell -llum càlida- fins al blau -llum freda-.

Per tant, si la temperatura és baixa, s'intensifica la calitat del groc i vermell que la llum conté, però si la temperatura es manté elevada, hi haurà un major nombre de radiacions blaves.

Fotografia amb diversos graus de temperatura

El balanç de blancs és un control de la càmara que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau. Té l'objectiu de corregir la temperatura de color.

Balanç de blancs

El matís és una de les propietats o qualitats fonamentals a la propietat d'un color, definit tècnicament com el grau en el qual un estímul pot ser descrit com similar o diferent dels estímuls vermell, groc i blau. es refereix a la propietat en els aspectes qualitativament diferents de l'experiència de color que tenen relació amb diferències de longituds d'ona o amb barreges. És l'estat pur del color, sense cap barreja de blanc o negre.

Diferents matissos dels colors

La lluminositat d'un objectiu fa referència a la quantitat de llum que pot arribar a entrar a través de la seva lent frontal i que arriben a la pel·lícula exposant-la. Com més s'obri, més llum entrarà. Per tant, els objectius mes lluminosos seran aquells en els quals la seva obertura de daifragma sigui major. 

Fotografia amb diferents graus de lluminositat

La síntesi additiva (RGB) consisteix en la suma de llums, és a dir, de longituds d'ona. Els colors primaris additius són el vermell, verd i blau. La suma de dos d'aquests colors forma un altre de secundari.
El blanc s'obté amb la suma de tots tres colors bàsics saturats al màxim, en canvi; sense els colors primaris només ens quedaria el negre.

La síntesi substractiva (CMYK) consisteix en treure a un feix de llum blanca i obtenir un color complementari. Els colors primaris substractius són el cian, magenta i groc; la suma de tots tres dóna el negre com a resultat. 

RGB i CMYK